A A A
SECCIONS
Pericos sense Fronteres
reportatge
Dilluns 22 Febrer 2010      Envia a un amic     Imprimir
Un perico sense fronteres
Entrevista a Francisco Delgado
 
Català de naixement però establert a Madrid des de fa més de 20 anys, Francisco Delgado dedica part del seu temps a difondre el sentiment perico per tot el món. És un dels molts seguidors blanc-i-blaus que gràcies a la seva pàgina web ajuda que la família espanyolista augmenti. Pericos sense fronteres és un espai a Internet amb informació de primera mà de l'Espanyol en diversos idiomes. Són nombroses les persones que es posen en contacte amb Francisco per saber més del club i que gràcies a la seva ajuda comencen a introduir-se a l'univers espanyolista.

"Viatjo molt per culpa de la meva feina. A Brussel•les, el meu grup de treball sap perfectament que sóc seguidor de l'Espanyol. Un dels temes habituals de xerrada amb els altres col•legues de professió és el futbol. Quan els explico que sóc de l'Espanyol hi ha molta gent que no té ni idea d'on és o de què és. Molts pensen que només existeix el Real Madrid i el Barcelona. Al final em vaig cansar de tant desconeixement i que sempre hagués d'explicar el mateix així que vaig crear un fullet amb algunes referències sobre la història de l'Espanyol", explica.

D'aquesta manera, Francisco ajuda a difondre el sentiment perico per tot el món. "El fullet el vaig convertir en un PDF, perquè vaig decidir fer una web. Allà es pot accedir i està en diferents idiomes (polonès, rus, anglès, català, etc.). Vaig anar demanant col•laboracions. Ara espero que Nobu -de la penya japonesa- m'enviï la traducció. Fins i tot vaig arribar a tenir un model en xinès, però la persona que m'estava ajudant va tenir molts problemes per traduir els noms propis", comenta. Aquest perico apunta que cada traducció té la seva història.

"Per exemple, fa poc hem acabat la versió sueca gràcies a Par, que ha fundat una penya a Suècia. Jo domino el català, el castellà, l'anglès i el francès i la resta les he hagut d'anar demanant. M'ha ajudat molt en Jordi Guillén, que es va posar en contacte amb mi gràcies a pericosoline", afegeix. Francisco admet que li agradaria dedicar-li més temps a la seva web i poder fer més coses. "Lamentablement, no puc estar tantes hores com m'agradaria per culpa de la feina", afirma.

Francisco, a més, no solament utilitza la xarxa sinó que intenta visitar els aficionats que existeixen pel món. "Fa uns dies vaig estar amb Nobu a Tòquio, que es lamentava perquè no aconseguia que la penya tingués més seguidors. També vaig visitar Par a Suècia. Des de fa temps mantinc una bona relació amb en Nick Puñal i em va comentar que hi havia un seguidor perico a Suècia. Ell em va dir que coneixia Par, així que em vaig posar en contacte amb ell i li vaig portar un banderí. Acaba de fundar una penya. Fins i tot em va anunciar el fitxatge de Louise Fors abans que el club perquè venia del seu equip", indica. Aquest seguidor perico assegura que mantenir contacte amb altres aficionats li fa més suportables els viatges. "Realment vas per feina, però t'ajuda. És molt bonic estar lluny de casa i mantenir contacte amb altres persones que tenen les mateixes aficions. Penso que s'aprofita poc el potencial que té aquest club. Amb una mica més d'ajuda o d'implicació, es podrien fer moltes coses", declara.


Repercussió a l'estranger

Francisco considera que molta gent simpatitza amb els valors que transmet l'Espanyol. "Ser del Barça o del Madrid és com ser d'una gran multinacional. Penso que seguir l'Espanyol implica una altra manera d'entendre l'esport, és una cosa més entranyable. Et trobes amb algú que va amb la samarreta de l'Espanyol posada i t'abraces. Hi ha molta gent que sent això. És més, molts dels meus col•legues no suporten els grans equips de les seves lligues i hi ha molta gent amb un perfil similar al nostre que simpatitza amb l'Espanyol. Ens agrada que les coses siguin d'una altra forma i despertem simpatia", remarca.

Malgrat la distància, Francisco no ha abandonat la seva passió per l'Espanyol. "Encara que ho hagués volgut tampoc podria perquè tinc una filla que és superperica i li ha donat per les causes difícils. Quan vaig arribar a Madrid era més complicat assabentar-me perquè no tenia Internet i la informació de l'Espanyol no era gaire abundant. Pensava que era l'únic seguidor perico. Tanmateix, hi ha molts madrilenys que són de l'Espanyol; no només els catalans que vivim aquí", sentencia.

Assegura que li va encantar el nou estadi de Cornellà-El Prat (va estar a la inauguració i davant del Real Racing Club) i aviat farà una nova visita. Malgrat la distància, és un perico actiu que no abandona la seva tenacitat de donar a conèixer l'Espanyol. És un sentiment massa fort que no es pot abandonar.
galeria d'imatges
Necesita Flash Player para ver el contenido.